Blog de cuina de la dolorss: Patatas, pimientos y tomate

.

.
Arroces y pastas (clicar foto)

.

.
Carnes y aves (clicar en la foto)

.

.
Cuaresma (clicar en la foto)

viernes, 9 de mayo de 2008

Patatas, pimientos y tomate

Este acompañamiento ya lo hacía mi abuela materna cuando era jovencita y de eso hace ya  un montón de años, era murciana, de la zona de Puerto Lumbreras .
Mi madre   cocinaba ese plato, y ahora  mis hijos también lo hacen.

Es sencillo y supongo que muchas lo conoceréis, no tiene ningún secreto, pero a mi , particularmente me encanta.
Con solo tres ingredientes: patatas, pimientos y tomates,  mirad que resultado.


Ingredientes 4 personas:
3 Patatas grandes
2 Pimientos verdes
1 Pimiento rojo
5 cucharadas soperas de tomate frito
Sal
Aceite de oliva virgen extra

Cortar las patatas a lascas y los pimientos a trozos similares a las patatas.
Ponerlo todo junto en una sartén con aceite caliente y dejarlo freír hasta que quede bien cocinado,  unos 15-20 minutos.

Añadir el tomate frito y dejar unos minutos para que se hermanen todos los sabores.

NOTA: Se puede hacer con tomate natural, pelado y cortado en trozos pequeños, añadir una pizca de azúcar, se deja entonces unos 10 minutos para que se fría bien.
** El tiempo de cocción es orientativo.
** Es excelente para acompañar con carnes y huevos.
 Celíacos: aseguraros bien de que todos los ingredientes sean sin gluten


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

11 comentarios :

  1. ostres si quina pinta mm
    tb se'n podria fer una truita no??
    ho provare

    ResponderEliminar
  2. Si gina, també pots fer uns ous remenats, o una truita,o acompanyat de un ou farrat ..pero t'aconsello que en fasis una bona quantitat ho menges d'acompanyament per exemple amb carn a la brasa i el que sobri ho fas amb truita o remenat.

    ResponderEliminar
  3. Dolors, llevo varios días pasándome por aquí pero sin tiempo material para dejarte mi opinión.
    Como siempre tus recetas sencillas a la par que elegantes...me encanta entrar en tu blog, cada día me sorprendes con algo maravilloso.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  4. Estic d'acord amb la Lechuza, el teu bloc és casolà i elegant, però molt i molt!
    Aquest acompanyament està de conya!i quina bona idea fer-ne una truita! Ais quantes coses que aprenem amb vosaltres!

    ResponderEliminar
  5. d'acord amb tots, dolorss, i m'agrada que et felicitin.
    és un acompanyament excel·lent, jo en faig de semblants, només que sempre hi poso un granet d'all.
    fins aviat!

    ResponderEliminar
  6. Hola Dolorss, efectivamente éste es un plato muy de la huerta murciana, pero con ésta elaboración, no lo conocía. Además que brillo tiene el guiso.... Muy bien con rescatar recetas, yo también soy muy partidaria.
    Un abrazo
    Carmen Rico

    ResponderEliminar
  7. Pilar, me gusta que me visites, y sobre todo, que te gusten las recetas. Gracias

    La cuina vermella, moltes receptes són casolanes, però adaptades, ademés tenim que aprofitar el que ha quedat, no?

    Manel, pot haver-hi moltes variacions, però es que aquest el sento tan meu que no el vario mai.

    Carmen, esa receta tiene un montón de años, y no la hemos variado nunca. Supongo que habrá muchas parecidas.
    Me gusta conservar recetas, hay que mantener la cultura culinaria.

    Un petó a tots!!!

    ResponderEliminar
  8. Qué rica receta, dolorss, yo hago algo parecido, pero sin el tomate, de modo que la próxima hago la tuya, pues así tiene más verduritas.

    Un beso.

    ResponderEliminar
  9. Nieves, en teoría se pueden añadir más verduras: tomate, cebolla, ...pero siempre me ha gustado tal y como la vi hacer a mi abuela.
    Resulta sabrosa, ya lo verás.

    ResponderEliminar
  10. Un plat boníssim segur, tot el que tingui pebrots a casa triomfa segur.
    Petonets

    ResponderEliminar
  11. Montse, aquest plat a mi particularment m'agrada molt, també soc fan del pebrot ;-)
    una abraçada

    ResponderEliminar